« […] L’any 1996, doncs, es van instal·lar a Calaceit, primer a casa dels avis i més endavant es farien la seua pròpia casa en l’últim carrer del Castell. Tot i que ja coneixia molt bé el poble i que ja hi tenia molts amics, a la Isabel li va costar molt acostumar-s’hi, sobretot al silenci i al paisatge, avesada com estava a viure en un nucli urbà a la vora del mar. Hi trobava a faltar el soroll, la vida atrafegada i també l’anonimat. Pensa que és més difícil per a una persona de ciutat adaptar-se a viure al poble, que no pas al revés.[…]»