LA LLENGUA CATALANA A LA FRANJA


Des dels seus orígens cristians, les comarques orientals d'Aragó: I'Alta ¡ Baixa Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, la Terra Alta i el Matarranya, prop de 5.000 km2 que s'estenen del Pirineu Fins als Ports de Morella-al voltant de 50.000 parlants-tenen com a pròpia la llengua catalana.l
Esta llengua ha estat present en la documentació d'estes terres fins al segle XVIII -com es pot comprovar en els arxius municipals- quan, amb els anomenats decrets de Nova Planta, s'imposà el castellà com a única llengua oficial a tot l'Estat. Fins allavons, el català escrit per reis, nobles, notaris, capellans gaudia de l'estatus de llengua cooficial de la Corona d'Aragó.
Malgrat perdre la seua situació de privilegi, el poble ha continuat mantenint el català com a llengua materna, encara que només a nivell oral, fins a l'actualitat.
La pèrdua de l'oficialitat i el pes de les diferents prohibicions del seu ús públic -I'última en l'època franquista-, així com la influència creixent del castellà en l'educació i en els mitjans de comunicació, han provocat que els propis parlants s'avergonyisquen del seu ús fora de l'ambient familiar o local i hagen arribat a anomenar-la xapurreau (nom despectiu amb què els sectors més reaccionaris la van batejar per tal de desprestigiar-la i fer-la desaparèixer).
Amb l'adveniment de la democràcia, la pol.lèmica sobre la llengua va eixir al carrer. Diferents persones i associacions d'arreu de la Franja han anat demanant, poc a poc, el reconeixement dels diferents drets d'ús que tota llengua hauria de tindre. Pero el camí cap a la normalització del català a l'Aragó no és gens fàcil. L'actual Estatut d'Autonomia només planteja la conservació i I'estudi de les anomenades modalitats pròpies com si d'una resta arqueològica es tractara.

Per mandat del Ple de les Corts d'Aragó, es va constituir, el 20 de setembre de l'any 199), una Comissió per definir quina havia de ser la política lingüística a la nostra comunitat. Esta comissió, formada per cinc diputats, un per cada Grup Parlamentari, després de consultar a representants d'institucions culturals, d'entitats socials, professors de català i d'aragonès, lingüistes de la Universitat de Saragossa, representants de l'Estat, de la Comunitat Autònoma, experts (locals i foranis) en aragonès i català, eurodiputats i finalment representants d'administracions d'altres Comunitats Autònomes, van emetre el dia 7 d'abril passat, després de més de sis mesos de treball, un Informe votat per tots els grups, excepte el PP, partit que va emetre un vot particular desmarcant-se a última hora de la unitat.
El dictamen, publicat al Boletín Oficial de Aragón, núm. 105 del 21 d'abril de 1997, va se aprovat pel ple de les Corts el dia 6 de novembre, amb 37 vots a favor i cap en contra (el PP va abstenir-se).



L´ENSENYAMENT


Així i tot, la pressió de les associacions de la Frania i d'alguns Aiuntaments, i el recolzament de José R. Bada, primer conseller de cultura de la D.G.A, van fer possible que la nostra llengua ocupés un lloc en l'ensenyament des del curs 1985-86, encara que només en aquells pobles que ho van demanar i amb caràcter optatiu.
Actualment s'imparteix l'assignatura de català a tots el municipis catalano-parlants de les províncies de Saragossa i Osca. Mentres que a la de Terol, només s'imparteix als centres de primària de Calaceit, Lledó, Arenys, Queretes i Massalió; i a l'Institut d'Ensenyament Secundari de Vall-de-roures.
En un principi I'assistència a les classes va ser un poc tímida, pero cada dia la tendència és d'un clor creixement. Preocupa, perà, la manca d'iniciativa d'aquells pobles on encara no compten amb mestre-a de català, principalment als municipis del a província de Terol.
Poc a poc, també, ha anat creixent el nombre de publicacions en la nostra llengua: Les revistes Desperta Ferro!, de la Llitera, Batecs, del Baix Cinca i Sorolla't del Matarranya, a més d'altres publicacions amb articles en català com La Comarca d'Alcanyís, Lo Portal de Nonasp, Plana Rasa de Mont-roig de Tastavins...


LES PUBLICACIONS


També el nombre de llibres ha anat creixent. A més de la col lecció Pa de casa, editada per la D.G.A diferents autors de les nostres comarques hon publicat la seua obra literària en la nostra llengua i diferents estudis sobre la historia i la cultura d'estes terres. Entre les publicacions destaquen les següents col.leccions:
Gallica Flavia i La Sitja, editades per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lo Trill i Lo Trull, editades per l'Associació Cultural del Matarranya.
Quaderns de la Glera i La Gavella, editades conjuntament per l'Associació de Consells Locals de la Franja, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca i l'Associació Cultural del Matarranya.
Així, podem veure que poc a poc anem fent camí. Tanmateix el recolzament institucional és ben pobre i sovint ens trobem només amb declaracions de bones intencions en el millor dels casos, o amb un rebuig complet per part de les diferents administracions local, comarcal i regional. Aquest fet dificulta que la nostra llengua tinga un major protagonisme a tots els nivells. La manca d'una llei de normalització linguística i del seu reconeixement oficial en l'Estatut ens condueix a un carreró de difícil eixida
Esperem però que la il.lusió i el treball de tots aquells que estem interessats en la normalització de la nostra llengua i cultura, així com la força creixent de les associacions que treballen a la Franja, servisquen per a superar tots aquests obstacles.


SOBRE LES LLENGÜES D'ARAGO


Les Corts d'Aragó van aprovar el dia 6 de novembre de 1996 el dictamen sobre política lingüística elaborat per una comissió de les pròpies Corts on estaven representats tots els grups polítics. En resum, les Corts van aprovar:

  • Reconeixement de la realitat multilingüe d'Aragó. El català i l'aragonès són una riquesa cultural pròpia i han de ser especialment protegits.
  • Igualtat en el tractament de les llengües minoritàries.
  • Reconeixement legal.
  • Respecte a les modalitats o variants locals de les dues llengües.
  • Ensenyament de les llengües minoritàries.
  • Toponímia. Respecte al nom tradicional de les nostres poblacions. Pla de senyalitzacions.
  • Recolzament a les publicacions, manifestacions i mitjans de comunicació en les llengües minoritàries.
  • Creació d'un òrgan administratiu de normalització lingüística.
  • Per mandat del Ple de les Corts d'Aragó, es va constituir, el 20 de setembre de l'any passat (1996), una Comissió per definir quina havia de ser la política lingüística a la nostra comunitat. Esta comissió, formada per cinc diputats, un per cada Grup Parlamentari, després de consultar a representants d'institucions culturals, d'entitats socials, professors de català i d'aragonès, lingüistes de la Universitat de Saragossa, representants de l'Estat, de la Comunitat Autònoma, experts (locals i foranis) en aragonès i català, eurodiputats i finalment representants d'administracions d'altres Comunitats Autònomes, van emetre el dia 7 d'abril passat, després de més de sis mesos de treball, un Informe votat per tots els grups, excepte el PP, partit que va emetre un vot particular desmarcant-se a última hora de la unitat.
    El dictamen, publicat al Boletín Oficial de Aragón, núm. 105 del 21 d'abril de 1997, va se aprovat pel ple de les Corts el dia 6 de novembre, amb 37 vots a favor i cap en contra (el PP va abstenir-se).

    Quines són les principals aportacions del dictamen
    Tots els grups estan d'acord:
    - A l'Aragó hi han tres sistemes lingüístics, castellà, català i aragonès (anomenant-los finalment pel seu nom). Tant el PP com la Universitat de Saragossa ho reconeixen i defineixen com a català la llengua que parlem 60.000 aragonesos de la Franja. Això s'ha d'afegir a la sentència del Tribunal Constitucional 7/1997 que reconeix la unitat de la llengua catalana.
    - Les Corts demanen al Govern una llei per a fer efectius els drets dels parlants de les llengües pròpies d'Aragó (català i aragonès), en igualtat amb la situació que, des de fa anys, tenen els ciutadans de Galícia, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya, Euskadi i Navarra. I d'acord amb el manament del propi Estatut d'Aragó.
    - Tots els ciutadans de la Franja tenim dret a usar la nostra llengua, tant de forma oral com escrita, a rebre'n ensenyança, a disposar d'espais de comunicació i a la normalització de l'ús de la nostra llengua, al nostre territori.
    - El Govern d'Aragó ha de promoure investigacions, estudis de les nostres particularitats, així com la recuperació de textos antics. Ha de potenciar les nostres manifestacions culturals i artístiques, publicacions i producció de mitjans de comunicació que dignifiquen i garantixquen el nostre dret a rebre informació en català.
    - El Ministeri d'Educació i Cultura ha d'adaptar l'ensenyament del català a la LOGSE i ha de formar i capacitar professors per ensenyar-lo. Quan estiguen traspassades les competències en matèria educativa al Govern d'Aragó, este s'haurà de fer càrrec del professorat, dels projectes i del material educatiu.
    - S'han de senyalitzar les carreteres, poblacions, carrers, partides del terme, etc. també amb el seu nom tradicional en català.
    - S'han de crear òrgans pedagògics i administratius adequats per a dur-ho a terme.

    A més el dictamen aprovat demana
    - La Cooficialitat del català a la Franja. La cooficialitat estableix la possibilitat (no la imposició, com fins ara) d'optar per una llengua o una altra
    - Una Llei de Llengües d'Aragó, abans de final d'any.
    - Que l'ensenyament no sigue només DEL català, sinó també EN català. S'han d'ensenyar les primeres lletres als xiquets en la seua llengua materna. La majoria dels pedagogs recomanen que l'ensenyament de la lecto-escriptura siga en la llengua pròpia.

    En resum
    El dictamen serveix per a donar als aragonesos de llengua catalana o aragonesa els mateixos drets que fins ara tenien els ciutadans de llengua castellana. Un cop aprovada la llei de llengües, qualsevol persona de les zones bilingües podrà dirigir-se a l'administració en la seua llengua pròpia, fent ús de la seua llibertat com a ciutadà i ningú podrà obligar-lo a una altra cosa. Ara amb la llei al nostre favor és hora que els ciutadans catalanoparlants d'Aragó perdem la por a utilitzar la nostra llengua en tots els àmbits, recuperant la dignitat que mai hauria d'haver perdut.
    Des de l'Associació Cultural del Matarranya us animem a treballar junts per la nostra cultura i la nostra identitat.

    Actualitzat el 13/08/99