Desideri Lombarte i Arrufat

(Pena-roja, 1937 - Barcelona, 1989)


Va nàixer al mas del Molinar de la vila de Pena-roja a l'Alt Matarranya el 7 de febrer de l'any 1937. Ben prompte, als 11 anys -el curs 1947/48- va haver d'anar a Alcanyís a fer el batxillerat a les Escoles Pies, d'on guardave un record agradable. Més tard, als 15 anys, va decidir dixar els llibres i tornar a casa, calie que portare les terres i la casa. Als 19 anys, va decidir d'eixir de la vila per anar a Bar celona. Allà va seguir estudiant ara deliniant.
Casa on va viure D esideri Lombarte a Pena-roja

El 1958 als 21 anys va començar a treballar com aprenent al despatx de l'arquitecte Enrique Rovira El 1960 va e ntrar a l'Escola d'Aparelladors de Barcelona per fersse aparellador, estudis que va dixar un any abons d'acabar. Va conèixer a una excel.lent pena-r ogina, Rosalia Gil, i es va casar el 1961 als 24 anys Vivie a la part alta i més tranquil.la de la ciutat comtal, al barri d'Horta al carrer Alt de Pedrell, on Desideri hi passave moltes hores; allí dibuixave, pensave, es crivie, conversave i descansave.
Catalunya va ser una terra on mai no es va sentir estrany ja que parlave la mateixa llengua i va començar iI.lu sionat a fer ús escrit de la llengua materna per tal de donar-li la categ oria literària que mereixie. Va dixar de treballar com a deliniant a fina ls de la década dels 70 per motius de salut. Cap al 1980 pot disposar de temps per fer allò que més li agradave: escriure. En només 9 anys ens va dixar una extensa i important obra, en bona part sense publicar. P erò des de Barcelona mai no va oblidar Penaroja, los viatges i les estade s de tota la família al Matarranya eren llargues i ben frequents. Desider i va participar activament en la vida cul tural municipal; ajudat per la seua do na va rotular els carrers del pobl e recuperant la toponímia popular, va fer el disseny de la bandera i l'escut, va redactar les memòries per a de clarar el conjunt arquitectònic de la Mare de Déu de l a Font i la vila monuments històricoartístics (1985). Ere entre d'altres coses l'escriptor i el poeta del poble.

A partir del 80 els seus escrits i poesies veuen la llum a través de diverses revistes:Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla't, La Comarca, Butlletí Interior d'Onomàstica. La Diputació d'Aragó publicà dins de la Col.lecció Pa de Casa dos dels seus treballs: Pena-roja i Vallibona, pobles germans (1987) i Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort (1987).
Ja després de la seua mort el 1989 ha vist publicada la major part de la seua obra:
1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja
1991: A l'ombra de les roques del Masmut (poemari)
1992: Teatre Inèdit
1993: Sentències comentades i Voldria ser (poemaris)
1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava (poemari)
1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella

Desideri Lombarte i Artur Quintana a Pena-roja

Resten per publicar diversos treballs de narrativa, d'antropologia, de toponímia, d'historia... Desideri va ser soci fundador de l 'Associació Cultural del Matarranya, de la què n'ere vice-president.
Desideri ere un erudit d'àmplia cultura; poeta, autor dramàtic, historiador, antropòleg, lingüista i dibuixant. Escrivie per a la gent del poble amb un llenguatge senzill i planer perquè volie arribar a tothom. Coneixie la vila perfectament i el seu extens term e municipal que havie recorregut pam a pam, li agradave possejar pel terme, pujar i baixor muntonyes i tossals, visitar partides i masos. Coherent, profundament humà equilibrat sensible, que fugie de qualsevol protagonisme, enomorat de la seua terra, de la seua gent, de la seua vila, de la nostra comarca i de la nostra llengua. Se pot dir, i de sequr que no ens equivoquem, que ha sigut l'escriptor més prolífic i de més qualitat literaria de la comarca del Matarranya que, a través de la seua obra literària, ha fet valorar i estimar una llengua socialment desprestigiada a l'Aragó per ser minoritària.