El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya -la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià-, el País Valencià -els Ports i el Baix Maestrat- i el Baix Aragó.
Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afiuents de l'Ebre.
El clima de la comarca és mediterrani amb tendència continental, es troba abrigada contra els vents humits de llevant pels ports de Beseit. Les precipitacions són minses.
La vegetació pertany al domini del carrascar. Actualment comprèn pasturatges secs i, a les terres d'altitud baixa i mitjana, brolles de romaní poc denses i erms. Un estrat de pins cobreix pasturatges i brolles. En les fondalades ombrívoles trobem boscos de ribera, boixedes, etc.
L'activitat economica principal del Matarranya és l'agricultura. Els cultius de secà són majoritaris: oliver, vinya i cereal, fonamentalment. La ramaderia ha recuperat en els últims anys certa importància dins l'economia comarcal, principalment en els pobles més propers als Ports de Beseit. L'activitat industrial és quasibé inexistent; es limita a la transformació dels productes del camp -oli, vi-, l'extracció d'argila i alguns tallers de con fecció i tèxtils.
La població de la comarca ha patit una forta davallada: ha passat de tenir prop de 30.000 habitants en l'any 1900 a tenir-ne 12.000 en l'actualitat. Només dos, dels vint-i-cinc municipis que comprèn la comarca, superen els 1.000 habitants.
El poblament prehistoric es documenta a la comarca a través de les pintures rupestres, com les dels Secans de Massalió i del barranc del Calapatar de Queretes. Pero és conegut sobretot durant la primera edat del ferro, amb els poblats de les Escodines de Massalió i el Vilallong i el tossal Redó de Calaceit, que cap al segle V aC es transformaren en ibèrics, l'exemple més destacable és el de sant Antoni de Calaceit. Amb la romanització el primitiu poblament esdevingué una zona d'hàbitat agrícola dispers de la Tarraconense. La Islamització fou un fenomen profund: la comarca pertangué a la taifa de Tortosa. L'any 1169 Alfons el Cast conquerí, entre d'altres, Vall-de-roures, la Vall del Tormo, Beseit i Penaroja. La comarca fou repoblada per francs i sobretot per catalans de Lleida, pero tots els pobles passaren a ésser regits sota el fur d'Aragó. Per testament reial del 1248, la zona del Matarranya restà integrada al regne d'Aragó. Fins el 1833 la comarca formà part del corregiment d'Alcanyís; amb la divisió provincial d'aquest any fou inclosa a la província de Terol.

 

Les roques del Masmut a Pena-roja
El pantà del Pena a Vall-de-roures
Si voleu veure un mapa detallat de la comarca assenyaleu la icona següent (ATENCIÓ: pot tardar en baixar)