Els arbres del Matarranya

Els pinars al Matarranya

Fernando Zorrilla


La diversitat física de les terres pertanyents a la comarca natural del Matarranya, fa que dins d'aquesta àrea englobada en el que s'anomena vegetació mediterrània, existeixi una variada representació d'espècies arbòries. Teixos i grèvols en nombre escàs i disseminats pels contraforts dels Ports, envoltats d'una densa i frondosa vegetació, masses aclarides de pi blanc a les solanes més àrides del Baix Matarranya, així com boscos galeria formats per freixenedes i xoperes als marges dels cursos fluvials d'aquest sector, són només alguns exemples dels diferents tipus d'arbres que podem identificar en tota aquesta zona.

Pel seu clar predomini sobre la resta de la vegetació, i per la gran superfície que ocupen en el conjunt de tot aquest medi natural, destaquen els diferents tipus de pinars.

Fins a quatre grans grups de pins de caràcter autòcton podem trobar a l'àrea del Matarranya.

 

Pinars on hi predomina el pi roig o rojal (Pinus Sylvestris)

Aquest tipus de pinar ocupa una estreta franja que es correspon amb les zones més altes dels termes de Beseit, Vall-de-roures i Pena-roja (El Boixet, El Tossal dels Tres Reis, l'Encanader...), situant-se a les estribacions aragoneses dels Ports. El pi roig, principal representant d'aquestes masses, s'identifica clarament per la seua escorça de làmines salmonades a l'extrem més alt del tronc. Una gran part d'aquests pinars es troben barrejats amb pins &laqno;negrals» o pinasses (Pinus Nigra). La majoria dels boscos de pi roig que existeixen al Matarranya corresponen a propietaris particulars. La fusta d'aquests pins és molt preuada, considerant-se un ingrés econòmic suplementari, essent el seu estat sanitari bo en general. Una de les principals amenaces naturals d'aquest tipus de pinar, la constitueix un petit i temut perforador anomenat Ips Acuminatus, que en altres llocs de l'Aragó arriba a matar anualment milers de pins rojos.

Un pi de transició: el &laqno;negral» o pinassa (Pinus Nigra)

El pi &laqno;negral» és una espècie de pi que se situa a mig camí entre les masses de pi roig, més exigent en les condicions necessàries pel seu òptim desenvolupament, i el pi blanc o &laqno;carrasco» (Pinus Halepecias), aquest molt més resistent a les adversitats, tal i com veurem més endavant. És característic el seu tronc, esvelt, de color grisós-argentat amb nombroses clivelles a l'escorça. Els seus millors exponents a la comarca se situen a l'Alt Tastavins. És freqüent objecte dels atacs de la coneguda plaga de la processionària (Thaumetopea Pityocampa), la qual sent especial predilecció per aquesta classe de pins.

El pinar de pi blanc o &laqno;carrasco» (Pinus Halepecias)

El pi (sense adjectius, tal com se'l coneix a moltes poblacions del Matarranya on no hi ha cap altra varietat), és l'espècie de pi més característica i que més gran superfície ocupa a la nostra comarca. Igual que a gran part del Baix Aragó, constitueix una extensa representació del paisatge natural dels nostres boscos i muntanyes. La seua presència s'estén per la pràctica totalitat de la comarca, des de Vall-de-roures fins a Faió, essent substituït únicament a la capçalera de la conca. Posseeix una gran adaptabilitat a les condicions climatològiques i físiques adverses (sòls pobres, temperatures elevades, oscil·lacions tèrmiques pronunciades, gran capacitat de regeneració després dels incendis, especialment davant la persistent sequera).

És signe diferenciador d'aquesta espècie de pi el peduncle de la seua pinya, que li fa de nexe amb la branca. Aquests darrers anys, s'ha incrementat la presència de visc (Viscum Album) a molts d'aquests exemplars. Aquest semi-paràsit es troba present a nombrosos llocs, essent un dels vectors de la seua expansió la griva (Turdus Viscivorus), al dipositar les seues llavors entre els excrements que deixen a les branques del pi.

La vàlua de molts d'aquest pinars-límit amb la desertització i la seua importància ecològica al medi natural del Matarranya, és cada volta més i millor entesa pels llauradors i veïns de les poblacions de la nostra comarca, que tracten de respectar l'entorn. En aquest sentit, mai no ens cansarem d'advertir que han d'abandonar-se les pràctiques agrícoles perjudicials i temeràries al camp (crema de ribassos o de branques a les proximitats del bosc, especialment els dies de vent) i fonamentalment durant els mesos de primavera i estiu.

Les pinyeres o pins pinyers (Pinus Pinea)

La figura d'aquesta mena de pi és de les més característiques, amb cimal para-solat, de la mateixa manera que les seues pinyes, grans i globoses, que contenen pinyons comestibles. Els seus boscos es troben distribuïts de forma regular al llarg del recorregut del riu d'Algars, i també al Matarranya, en moltes ocasions com a repoblacions efectuades per la fixació de terrenys i defensa contra revingudes. Es pot considerar com espècie autòctona en molts d'aquests llocs.

 

SOROLLA´T núm. 10, juliol de 1995

© Associació Cultural del Matarranya

Prohibida la reproducció sense citar-ne la procedència

 TORNAR A L´INDEX

 VOLVER AL INDICE

 GO TO INDEX