La cultura popular (literatura i costumari) de
l'Aragó catalanòfon contenguda en diverses
obres lexicogràfiques i folklòriques

Hèctor Moret


Atès què no resulta gens fàcil localitzar els materials folklòrics explícitament presentats com a propis de poblacions de l'Aragó catalanòfon contenguts en les grans obres lexicogràfiques catalanes -en especial al Diccionari Català/Valencià/Balear de mossèn Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll- i en alguns reculls generals de literatura popular catalana, he cregut convenient fer un buidatge manual -tot i assumir el risc de no ser prou exhaustiu que sempre comporta aquest tipus de buidatge- d'aquests materials, aprofitat un paral·lel buidatge del lèxic, també explícitament presentat com a propi de poblacions de l'Aragó catalanòfon, i presentar-los agrupats en diversos apartats.

Per fer aquest buidatge només he tengut en compte els materials que, d'una manera explícita, s'indica que han estat recollits en poblacions de l'Aragó catalanòfon o en comarques, en principi, exclusives d'aquest mateix territori (Baix Aragó, Llitera i Ribera del Cinca), per tant els materials recollits a la Ribagorça, sense expecificar-ne població, no els he tengut en compte ja que aquesta comarca es troba dividida, encara que forma una comarca natural, administrativament entre Catalunya i Aragó. Tampoc he tengut en compte els materials, poquíssims, que es troben en el DCVB, i en altres grans obres lexicogràfiques objecte de buidatge, sota l'etiqueta d'Aiguaviva o Lledó ja que no tenim la certesa absoluta que facen referència, respectivament, a Aiguaviva de Bergantes i a Lledó d'Algars, ans al contrari, crec que en aquests casos les poblacions esmentades són Aiguaviva de Gironès i Lledó d'Empordà.

Diccionari Aguiló

Els escassos materials folklòrics, presentats com a propis de l'Aragó catalanòfon que trobem en els vuit volums del Diccionari Aguiló (Materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster. Revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu), publicat entre 1915-1934 (a partir d'ara, DA), els presento en l'apartat dedicat a les folies i cançons.

Diccionari Català/Valencià/Balear

Les dues poblacions de l'Aragó catalanòfon que aporten, de manera explícita, més materials folklòrics al Diccionari Català/Valencià/Balear (a partir d'ara, DCVB) són Bonansa, a l'Alta Ribagorça, i Calaceit, al Matarranya, poblacions enquestades per al DCVB directament per mossèn Alcover i Francesc de B. Moll. En el cas de Calaceit els dos filòlegs baleàrics comptaren amb la col·laboració directa de Santiago Vidiella -tal com s'explica en el número anterior de Sorolla't-, el qual els trameté diversos materials folklòrics que s'aprofitaren en bona part en l'elaboració del DCVB, materials que ara publiquem agrupats. Aqueixos mateixos materials aplegats per Santiago Vidiella s'han publicat, de manera fragmenta per una banda i ampliats per una altra, en diverses ocasions, de tal manera que si bé no es pot assegurar que la totalitat dels materials aplegats per Santiago Vidiella s'hagen publicat, tot fa pensar que ha estat així perquè les quatre úniques entrades (Basturreria, Canallada, Desmadeixament i Gaiteria) que hem localitzat dins del DCVB que contenen cites textuals d'escrits de Santiago Vidiella són preses de l'escrit &laqno;Los Apòstols», text inclòs en Pa de Casa.

Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya

En els 14 volums que comprèn l'obra lexicogràfica Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (Barcelona, 1935-1947) de mossèn Antoni Griera (a partir d'ara GT) també es recullen nombrosos textos de literatura catalana procedents de l'Aragó catalanòfon -i fins i tot de Fonts, a l'àrea aragonòfona de l'Aragó-. En GT s'apleguen tant materials procedents d'enquestes realitzades, fonamentalment en el primer terç d'aquest segle, pel propi mossèn Griera com materials -a l'igual que en la redacció de DCVB- donats a conèixer per altres investigadors. També en aquest cas els materials cedits per Santiago Vidiella són la base gairebé absoluta en el moment de presentar materials de Calaceit.

L'obra de Manuel Sanchis Guarner

El filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner col·laborà estretament amb Francesc de B. Moll en la redacció final del DCVB, activitat, entre altres, que li va permetre conèixer directament, o bé a través de variada bibliografia, la literatura popular de l'Aragó catalanòfon, coneixement que aprofità en la redacció de dos breus reculls paremiològics, incloent-hi nombrosos refranys recollits directament a l'Aragó catalanòfon: Calendari de refranys -a partir d'ara CR- i Els vents segons la cultura popular. Aquest últim recull també conté nombrosa informació lèxica sobre els diferents noms que reben els vents, segons llur direcció, a l'Aragó catalanòfon.

L'obra de Joan Amades

Si bé en un primer moment també vaig procedir a fer el buidatge de Costumari Català. El curs de l'any i Folklore de Catalunya, les dues grans obres de Joan Amades -suma de totes, o gairebé, les obres anteriors- que contenen una quantitat encara més gran de materials recollits a l'Aragó catalanòfon que no pas el DCVB, amb la mateixa intenció de fer-ne una relació pretesament exhaustiva, el fet que durant aquest buidatge em vaig trobar amb un important nombre d'errors en la citacions de fonts d'aquestes dues obres, i en moltes de les menors, va fer que abandonés el projecte de buidatge i presentació de les obres de Joan Amades. A més, en el cas de les obres de Joan Amades la localització de materials folklòrics procedents de l'Aragó catalanòfon a través dels índexs no resulta tan laboriosa com en el cas de les grans obres lexicogràfiques.

L'obra de Cels Gomis

En gairebé tota l'obra -modèlica en el seu temps- del folklorista reusenc Cels Gomis, en especial Meteorologia y Agricultura populars (Barcelona 1888) i Zoologia popular catalana (Barcelona 1910), trobem nombrosos materials procedents de l'Aragó catalanòfon. En aquest cas m'he estalviat l'esforç de fer-ne el buidatge perquè aquest ja ha estat fet per l'investigador reusenc Salvador Palomar, el qual n'ha publicat en aquesta mateixa revista una bona part i, esperem, que aviat en publicarà la resta.

Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana

Finalment no he fet el buidatge i presentació dels materials folklòrics recollits en l'Aragó catalanòfon continguts en el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines perquè si bé aquesta magna obra en conté -si bé en una petita quantitat- són de molt difícil localització de manera manual. A més sembla que es troba en avançat curs de redacció un índex general dels nou volums que componen aquest diccionari el qual, cal suposar, ha de facilitar extraordinàriament la localització dels materials folklòrics.

Així és que, sense més preàmbuls, presento agrupats en diferents apartats els materials folklòrics de l'Aragó catalanòfon, tal com s'indica en l'interior dels articles, contenguts en les obres lexicogràfiques i folklòriques ressenyades més amunt:

REFRANYS

* L'Ascensió, cireretes abondó (Calaceit) [1. Abondó, i Ascensió Cult. Pop.]; GT: [Maig]; CR: (Baix Aragó) [L'Ascensió, 3a].

* A l'Agost, la palla al paller i la dona al llumener (Calaceit). [1. Agost II Loc. i refr.]; CR: (Baix Aragó) [Mes d'agost, 29].

* Per St. Andreu, sembra del teu; i si ho has d'emprar, deixa-ho anar (Ribera del Cinca). [1. Andreu Refr.]; CR: [30 de novembre: Sant Andreu, 11].

* A Sant Antoni, un pas de dimoni (Calaceit) [Antoni II Refranys].

* Qui fica diners en arnes i en bestiar, perd son cabal sense plorar (Sant Esteve de Llitera ap. Gomis Zool. 438) [2. Arna Refr.].

* A Carnestoltes totes les bèsties van soltes (Calaceit) [Carnestoltes Refr. f)]; GT: [Carnestoltes 3].

* Núvol enta Aragó, i clar enta Balaguer, torneu los bous enta el paller (Sant Esteve de Llitera) [Enta].

* L'aigua de febrer escalda l'oliver (Baix Aragó) [Escaldar Refr. b)]; GT: (Calaceit) [Febrer].

* L'aigua del febrer escalda l'oliver (Calaceit) [1.Febrer Refr. m)]; CR: (Baix Aragó) [Mes de febrer, 58].

* Què delicat era mon gendre, quan era tendre! (Calaceit) [1.Gendre Refr. d)]; GT: [Gendre].

* L'aigua del giner emprenya l'oliver (Calaceit) [Gener Refr. a)].

* La guineu, lo que es sampa és seu (Tamarit de la L.) [Guineu Refr. a)].

* De Sant Joan a Sant Joan, sis mesos van (Calaceit) [Joan Refr. f)]; CR: [27 de desembre: Sant Joan Evangelista, 1].

* A Sant Joan ves-li davant, i a Sant Pere ves-li darrere (Calaceit) [Joan Refr. p)]; CR: (Baix Aragó) [24 de juny: Sant Joan, 36].

* Juliol, la figa al vol (Calaceit) [Juliol Refr. u)]; GT: [Juliol]; CR: (Baix Aragó) [Mes de juliol, 41].

* Per santa Magdalena, la nou plena (Calaceit) [Magdalena Refr.]; GT: [Juliol].

* Maig, així me'n vaig (Calaceit) [1.Maig Refr. cc)]; CR: (Baix Aragó) [Mes de maig, 88a].

* Trons al març, amanix la faneca i el cabàs (Calaceit) [1.Març Refr. f)]; CR: (Baix Aragó) [Mes de març, 46b].

* Per sant Martí, apreta a collir (Calaceit) [Martí Refr. e)]; CR: (Calaceit) [11 de novembre: Sant Martí, 8].

* Morellà, l'aigua està allà (Calaceit) [1.Morellà,-ana Refr.]; Els vents...: 244.

* Nora, ni dins ni defora (Calaceit) [1.Nora Refr. a)].

* Tots som de casa menos la nora (Calaceit) [1.Nora Refr. e)].

* Lo pare gaiter, lo fill tabaler (Calaceit) [Pare Refr. b)]; GT: [Pare].

* Parent de paper, tira'l al carrer (Calaceit) [1.Parent Refr. c)].

* Pasqua marçal, mortalera o fam (Calaceit) [Pasqua Refr. c)]; GT: [Marçal].

* Per Sant Silvestre, salten les bruixes pel perxe (La Llitera) [Perxera Refr. b)]; CR: [31 de desembre: Sant Silvestre, 6b].

* Cel a petxines, aigua a badines (Maella) [Petxina f. 10.].

* Cel a petxinetes, aigua a les bassetes (Mequinensa) [Petxineta Refr.].

* A la Mare de Déu del Pilar, lo tord ve i l'oroneta se'n va (Calaceit) [1.Pilar Refr. b)].

* Lo rostoll, poc soroll (Calaceit) [Rostoll Refr. a)].

* Cel rullent, pluja o vent (Mequinensa) [Rullent].

* On no hi ha sang, no hi cal bena (Calaceit) [Sang Refr. o)]; GT: [Parent].

* No hi ha millor fusada que la sogra enterrada (Calaceit) [Sogra Refr. c)]; GT: [Sogra].

Refranys recollits a GT i no localitzats al DCVB.

* D'abrils, pocs de bons (Tamarit) [Abril].

* Fins el quaranta d'abril no et tocos (llevos) un fil (Calaceit) [Abril].

* Aire o no aire, la forca en l'aire (Calaceit) [Aire 2].

* Ulls blaus, esgarrapa claus (Alcampell) [Blaus (ulls)].

* Tavernera vella i botxorno fred, no te moriràs de set (Fonts) [Botxorno].

* A cent anys, coleta verda (Sopeira) [Coleta de frare].

* Si en veremar no vas per les sendes, el blat que tingues no el vengues -significa que si pel veremar no s'ha sembrat, la collita serà tardana i aventurera- (Calaceit) [Collita].

* A Sant Silvestre, estira el burro del cabestre (Calaceit) [Desembre].

* Seira, Barbaruens i Avi, los tres llogars de la fami (Sense assenyalar la localitat on s'ha recollit) [Fame (fami)].

* Bufa el garbí? L'aigua està aquí (Calaceit) [Garbí].

* Qui no trilla al juliol no trilla quan vol (Fraga i Tamarit) [Juliol].

* Qui no té era ni trull cada any es treu un ull (Calaceit) [Juliol].

* Flares, flares, replegueu l'arada que ve una gran tronada (Calaceit) [Juliol].

* La madrastra el nom li basta (Calaceit) [Madrastra].

* Entre Marquet i Creveta no te'n llevos la xaqueta (Calaceit) [Maig].

* Per l'Ascensió cireretes a muntó, verdes o madures segures (Tamarit) [Maig].

* Si març no marcea abril no abrilea (Tamarit) [Març].

* Trons al març fred abril i maig (Calaceit) [Març].

* Déu vos dóne bona mira -Resposta que fan els pobres en rebre caritat (Alcampell) [Mira].

* A Sant Joan, com la sal; a Sant Pere, com lo pebre -l'oliva sortida de la flor- (Calaceit) [Olivera].

* Té tant a prop les dents que no es recorda dels parents (Calaceit) [Parent].

* Parents del meu conjunter -parent per afinitat- (Calaceit) [Parent].

* La porta sempre diu porta (Calaceit) [Porta].

* Aniràs a picar portes (Calaceit) [Porta].

* Torta o no torta, davant la porta [Porta].

* Alba rotxa, viento o plotxa (Fonts) [Temps].

Refranys recollits a Calendari de refranys, en primer lloc, i Els vents segons la cultura popular, en segon lloc, de M. Sanchis Guarner i no localitzats al DCVB ni al GT.

Calendari de refranys:

* Pluja pel giner,| cada gota val un diner (Llitera) [Mes de gener, 33].

* Trons pel giner,| desembraça lo graner (Llitera) [Mes de gener, 38b].

* L'aigua de giner| ompli la bóta i el graner| i emprenya l'oliver (Baix Aragó) [Mes de gener, 42].

* Si la Candelera plora,| l'hivern és fora;| plourà o no plourà,| l'hivern s'ha de passar (Llitera) [2 de febrer: La Candelera, 26a].

* Per santa Àguida| planta l'aufàdia (Fraga) [5 de febrer: Santa Àgueda, 2a].

* Si per l'abril| el cucut no fa piu-piu,| o és mort, o és viu,| o sent mal estiu (Ribera del Cinca) [3 d'abril, 4a].

* Per sant Jordiet| se sembra l'ordiet,| i per sant Marquet| ja és tardet (Ribera del Cinca, ap. Gomis Meteor.) [23 d'abril: Sant Jordi, 8b].

* A l'Ascenció,| cireretes a muntó;| verdes o madures,| segures (Tamarit, ap. Gri. Tr.) [L'Ascensió, 3c].

* Al juny,| segadera al puny (Llitera) [Mes de juny, 15e].

* Qui no trilla al juliol,| no trilla quan vol (Fraga, Tamarit ap. Gri. Tr. IX, 71) [Mes de juliol, 19c].

* Sant Cristòfol, sant fesoler (Calaceit) [10 de juliol: Sant Cristòfol, 2].

* Per sant Salvador,| totes polles i un cantador (Baix Aragó) [6 d'agost: Sant Salvador, 2].

* Per sant Salvador| fes-te la capa, pastor (Llitera) [6 d'agost: Sant Salvador, 3].

* Agost,| most;| i setembre,| vi per vendre (Llitera) [Mes de setembre, 23].

* Sant Francisco lo faver (Calaceit) [4 d'octubre: Sant Francesc d'Assís, 4].

* Per sant Narcís| piquen de sis en sis (Llitera) [29 d'octubre: Sant Narcís, 3].

* Santa Caterina,| sementerina (Ribera del Cinca) [25 de novembre: Santa Caterina, 9].

* Santa Caterina| l'oli és a l'oliva (Ribera del Cinca) [25 de novembre: Santa Caterina, 11a].

Els vents segons la cultura popular:

82. Aire de Baciver,| la neu al darrer. (Castanesa)

108a. Tresmontana per sant Miquel,| tot l'any miraràs al cel (Sant Esteve de Llitera).

109b. Vent de dalt,| mal (Mequinensa)

147a. Tavernera vella| i botxorno fred,| a ningú deixen| morir de set (Tamarit).

147c. Botxorno fred| i tavernera vella,| no moriran de set (Camporrells).

249. Boira a Pení,| vent de Garbí (Calaceit).

Tirallongues rimades

El dilluns, faves a munts;
el dimarts, faves a grapats;
el dimecres, faves seques;
el dijous, faves en ous;
el divendres, faves tendres;
el dissabte, faves en recapte;
el diumenge, faves amb fetge. (Calaceit) DCVB: [Dia Cult. pop. D)]; GT: [Setmana].

Dilluns, faves a munts (Calaceit) DCVB: [Dilluns Refr. a)].
Dimats [sic], faves a grapats (Calaceit) DCVB: [Dimarts Refr. a)].
Dimecres, faves seques (Calaceit) DCVB: [Dimecres Refr. c)].
Dissabte, faves en recapte (Cf. l'article DIA) DCVB: [Dissabte Refr. a)].
Domenge, faves amb fetge (Calaceit) DCVB: [Diumenge Refr. a)].
Domenge, lo moc te penja (Calaceit) DCVB: [Diumenge Refr. a)].

Dilluns i dimarts, festa de gegants; dimecres i dijous, per batre-s'hi els bous; divendres i dissabte, com el sant diumenge. (Benavarri) GT: [Setmana].

FOLIES I CANÇONS

Corna, corna, caragol,
que demà farà bon sol;
corna, corna, caragolina,
que demà farà bon dia.

(Ho diuen els minyons i mossetes quan aixampen un caragol -Bonansa) DCVB: [1.Cornar].

Sant Antoni, Sant Antoni
és a disset de giner;
a la meva faldriquera
no hi ha entrat cap de diner.

(Cançó pop. Calaceit) DCVB: [Faltriquera].

A Fraga me'n vull anar
a cercar una fragatina,
que les xiques de Vilella
no valen una sardina.

(Cançó pop., ap. Serra Notes geogr. folkl.) DCVB: [Fragatí,-ina].

Sona, sona, xaramella;
si no sones,
te trencaré el cap
tan redó com un nap.

(Versos populars de Bonansa) DCVB: [Xaramella].

Pasqua, de vuit en vuit dies,
i Nadal, de mes a mes;
Carnestoltes, quinze voltes,
la Quaresma no tornés.

(Calaceit) GT: [Carnestoltes 3].

A la novena de Sant Antoni
lo qui no vindrà,
no tindrà oli.

(Cantarella de la quitxalla passant pels carrers i tocant la campaneta de convit al novenari del sant per tal d'aconseguir una bona floració de les olives a Calaceit) GT: [Olivera]

Si no'm dones panadetes
no te cantaré l'albada.

(Calaceit) [DA: panadetes].

Mare meua y mare teua,
Mare de Nostre Senyor,
tot lo dia planto lloses
y no agafo cap moxó.

(Calaceit) [DA: plantar].

JOCS

Ampolleta. Cult. Pop. Les ampolletes de Sant Miquel: joc de noies. Per jugar-hi, a Bonansa, fan un rotlo, es donen les mans i roden, cantant: "Las ampolletas de Sant Miquel/ són plenas d'aigua i mel;/ cuire més uire,/ tire't de cuire"; --llavores s'estiren per darrera, es giren i es peguen culades, dient: "Allà a la roqueta/ hi ha un formatget;/ qui se l'ha menjat?/ Lo gat qui ha arribat/ i se l'ha menjat;/ culades al gat!" (Bonansa).

Anell. III. L'anell: nom d'un joc d'infants estès per tot Catalunya. Per jugar hi es posen les nenes arrenglerades una al costat de l'altra, amb les mans plegades davant els pits, en actitud de pregària; una altra passa per davant elles amb les mans també plegades, i dins les mans du un anell o casa semblant; així com passa, posa les mans d'una nena sense fer-ho coneixedor a les altres; després es dirigeix a una altra i li demana: "¿Qui té l'anell?"; la interrogada n'anomena una, i si no l'endevina, fan la mateixa pregunta a aquella que havia anomenada, i així van seguint fins que arriben a endevinar quina és la que té l'anell.- Aquest joc, que té la mateixa forma per tot Catalunya, presenta variants en la manera de fer la pregunta. Hem recollit totes aquestes fórmules: [...] "Pare Cabidell, ¿quin ten l'anell?" (Bonansa).

Anelleta. 4. L'anelleta: joc d'infants que s'anomena així a [...] Calaceit, però que no difereix del joc que a quasi tot Catalunya s'anomena l'anell: V. ANELL, III (Calaceit).

Bolangera. El joc d'infants anomenat La Bolangera del colom [...] consisteix a fer rodona i saltar, voltant i cantant una estrofa que diu: [...] "La Bolangera sin colom [sic] / amb la cuga escampa el forn, / amb les ales la pastera; / vetallí la Bolangera" (Bonansa).

Clavellineta La clavellineta: joc o dansa que fan les noies, formant rotllo al voltant d'una noia que està agenollada al mig. Li aguanten el vestit i canten: "La clavellineta qui la rodarà? La senyora mestra, que té bona mà" (Calaceit).

Claveta Jugar a la claveta: joc de nenes, que assegudes en terra, es passen per sota les cames una clau, un mocador o un altre objecte; la que para, ho ha de cercar, i mentres no ho troba li peguen per darrera amb el mateix objecte que tracta de trobar (Calaceit).

Conillet. II Conillets: nom d'un joc d'infants que consisteix essencialment en amargar-se uns jugadors, i que un altre procuri trobar-los i tocar-los; cast. escondite. En la forma més completa d'aquest joc, conservada a bona part del nostre país, hi ha un dels jugadors que és la mare o la lloca, un altre que és la llebreta i els altres que són els conillets: la mare està asseguda, i tapa amb les mans la cara de la llebreta que està agenollada davant ella tot el temps que els conillets cerquen amagatall, durant el qual la mare recita una fórmula que comença amb la frase "Conillets a amagar", acabada la qual, demana: "Conillets, esteu ben amagadets?" i ells contesten que sí, i aleshores la mare amolla la llebreta i aquesta se'n va a cercar els conillets; quan en troba un, ha de procurar tocar-lo; sia dins l'amagatall, sia encalçant-lo; si el conillet fugint arriba a la mare sense que la llebreta l'hagi tocat, aquesta ja no el pot tocar, i continua parant fins que en toca qualcun. Els mots que pronuncia la mare [són a Calaceit]: "Conillets a amagar, que la llebre va a caçar de nits i de dia, revolta florida; conillets, esteu ben amagadets?" (Calaceit).

Curra. La curra: joc d'infants, en el qual es tracta d'encertar amb una pilota un forat fet en terra, apuntant-hi des d'un rotllo on han d'estar tots els jugadors (Sopeira).

Moncles f. pl. Joc de noies, que fan rotlle i una es posa fora i diu: "Moncles i moncles!"; les altres pregunten: "Quina voleu?"; i ella: "La més maca de totes". -"Quina serà?".- "La ... (i diu el nom d'una)". Llavors totes s'agafen per les mans i volten, i la de fora ha de procurar agafar aquella que ha demanat (Calaceit).

Pedreta f. 6. b) Pedretes: joc que consisteix a posar-se sobre el palmell de la mà un muntet de pedretes i tombar la mà tornant totes les pedres per l'altra banda; el que en deixa caure alguna, ha de cercar els companys de joc que estan amagats, dient "fred, calent", fred, calent" (Sopeira).

Pompetrauti. Nom d'un joc de mosses, en què es posen en rodona i canten: "Pom-pe-trau-ti'l-bar-ret"; aquella a qui toca la darrera síl·laba, queda fora; ho repeteixen fins que en queda una tota sola; aquesta és la que para; se tapa els ulls, i les altres s'amaguen; quan diuen "cuc", aquella se desamaga i les cerca; a la primera que troba, li diu "truco", i a aquella li toca salre (=parar) (Bonansa).

Punyet m. 4. Punyet caixet: joc infantil que hem descrit amb el nom d'oli d'argent (V. l'article OLI). El diàleg presenta aquestes variants: a) "Què hi ha ací? -Sal i vinagre.

-¿Qui l'hi ha posat? -La mossa del batlle. -¿Per a on passa? -Per la plaça. -Què calça? -Avarcons.
-¿Què menja? -Forigons. -El primer que ensenye els dents, un eixorelló" (Bonansa).

1.Tabalet m. 1.a) Tabalet pum-pum: Joc de xiquetes, igual al d'escarabat bum-bum, però amb aquest diàleg:

&laqno;Tabalet pum-pum.
-¿Què portes: blat o farina?
-Farina.
-Porta-la allà, que està mal trida», o bé "Dixa-la aquí, que està ben trida" (Calaceit).

RONDALLES

Marcerol [...] "Març, marcerol, cent corders tinc més bonics que un sol" (ho diu la vella de la rondalla [dels dies emmanllevats, V. art. Dia], que desafia el mes de març) (Sopeira); CR: [Sopeira, Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona 1906), 426].

COSTUMARI AGRÍCOLA I RAMADER

Albarda 2. Al Baix Aragó i Ribera d'Ebre, l'albarda es compon de: a) coixins, que són de llana ensacada i és la part que està directament en contacte amb l'esquena de l'animal; b) cavalló, format de dos arçons o mitjos cércols de fusta, units per un tros de cuiro farcit de palla; c) la pell que va sobre el cavalló i és on cavalquen o posen la càrrega (Calaceit). Fermada amb una corda a l'albarda, va la tafarra.

Almud 1. Mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques [...] En el Ribagorça equival a la dotzena part de la faneca i a la sisena part del quartal (Bonansa, Sopeira) [...] Al Baix Aragó l'aumud és la quarta part del quartal i ve a ser 1'9 litres (Calaceit).

Arrova [...] A certes regions el valor de l'arrova és diferent del que hem posat com a general [10,400 quilograms, o sien 26 lliures]: al Ribagorça l'arrova ordinària té 36 lliures, i la de la llana en té 30 (Sopeira) [...]. A la Ribera de l'Ebre i al Regne de València, l'arrova s'empra també com a unitat de mesura de líquids (oli), equivalent a [...] 13'93 litres (Calaceit), i es divideix en quatre quarterons.

Batre [...] Tiren damunt l'era de deu a trenta cargues de garbes, i llevant-ne els vencills les escampen amb les forques (escampar l'erada); junyen un o dos animals a un trill, postissada que antigament tenia el davall armat de pedrinyeres i que avui du tres o quatre rodets armats de tallants per capolar bé les espigues; un home va dret damunt el trill i toca (guia) l'animal o animals que hi van junyits. Cada home dels qui serveixen a l'era té una tanda de tocar (una tocata). Així com el trill funciona, els homes van girant amb forques la batuda perquè l'acció del trill arribi a totes les espigues; quan la palla està prou capolada, treuen els animals i el trill i comencen a replegar i fer la tonga, o sia un munt de tota la batuda, de forma llarguera , que travessa tota l'era diametralment. Feta la tonga, agranen amb ramassos de botja les dues bandes d'era i es posen a ventar amb la forca; després palegen amb les pales, i una dona baleja amb un ramasset fregant-lo lleugerament damunt el gra palejat per separar els totxos, nugos, espigues mal batudes i altres impureses que hi ha barrejades amb el gra. Llavores ve l'operació de ererar: passar per l'erer el gra palejat, per acabar de purificar-lo. (Calaceit).

Bogeria. Cult. Pop. La bogeria de les ovelles és incurable, però a certes regions creuen tenir mitjans de preservar-se'n: els pastors de Benavarre cerquen tres pedres ovoidals foradades, les enfilen a un filferro i les pengen a la vora del lloc on es recullen les ovelles, i, segons diuen, les dites tres pedres tenen virtut preservativa contra el mal de bogeria (Arx. Trad. I, 185). (Benavarri).

Cabra. Cult. Pop. Diuen que al ramat on hi ha una cabra negra sense cap pèl blanc, no hi cau mai cap llamp. Diuen també que, quan les bruixes volen congriar un temporal, xollen les cabres; per això dins cada pedra que cau s'hi troba un pèl (Mequinensa).

Criva f. 2. Enginy per a caçar ocells. Per a parar-lo, agafen un niu de pardalets joves, els posen dins una cistella, i aquesta va dins un clot fet en terra; damunt hi posen tres canyetes, i en un redol de devers un metre cobreixen la terra de fenàs, i per damunt hi posen un enreixat de palets d'espart envescat. Això ho paren de nits; quan es fa de dia, els pardalets es posen a piular, i els pardals dels voltants s'hi tiren damunt i romanen agafats. El temps de fer aquesta cacera és al juliol (Calaceit).

Empeltar. Cult. Pop. L'operació agrícola d'empeltar els arbres es fa de diferents maneres, i l'empelt té diversos noms. [...] d) Emplet de [...] canudet [...]: es fa tallant en forma d'anell la porció d'escorça que acompanya el brot o ull que ha d'inserir-se (Calaceit).

Era Cult. Pop. L'era és generalment de forma circular o molt rodonenca. [...] A les comarques situades més a migjorn i de terreny més pla, les eres no estan [...] adherides als edificis, sinó separades d'aquests. El pis de l'era sol esser d'argila (Calaceit).

Temps. La rosada abans de temps és senyal d'aigua (Fonts) [GT: Temps].

 

COSTUMARI LÚDIC

Berena. Cult. Pop. Les berenes col·lectives familiars en el camp són tradicionals en certes diades, principalment el dilluns de Pasqua (Calaceit).

Casòrum. S'anomena casòrum la cerimònia jocosa dels casaments de cap d'any, dels quals hem parlat en l'article casament: els joves del poble van de casa en casa, truquen a les portes i canten: "Casim, casam: la bèstia o la faram. Què mateu, porc o porca? Me'n dareu un tros com aqueixa porta. Les coques i les llangonisses, pa nosatros; lo demés, tot pa vosatros" (Sopeira).

A GT és recull també un text de plega:

Any nou. "-Voleu fer cabo de año?" [i se li respon]: "-Sube, que te cortaré el dedo y te possaré un paño" (Fonts)

Diumenge. Diumenge de la Rosa: el primer diumenge del mes de maig, en què fan la festa de la Verge del Roser (Fraga, Torrent de Cinca).

Guatlla Cult. Pop. Diuen que la guatlla, en cantar, diu: "Blat corat! blat corat!" (Tamarit de la L.).

Palitroc 6. pl. Ball popular del Ribagorça i la Llitera, format per un gran nombre de balladors vestits de pastor amb faldellí, els quals, proveïts de bastons, dansen un ball de cintes molt curiós i interessant. A la mà dreta porten un bastó que repiquen amb els dels companys immediats, seguint el ritme de la música, mentre en l'altra mà porten una de les cintes que pengen del pal que hom sosté enmig de la rodona, damunt el qual van formant a compàs un teixit capritxós. (Amades Diad. II, 157).

Pastorada f. 2. A Camporrells, Roda i altres pobles de la Llitera i del Ribagorça, el segon dia de la festa hi havia la pastorada, en què un majoral feia l'elogi de les virtuts del sant patró, després es feia una mena de revista dels fets agrícoles i ramaders de l'any, i finalment es feien les matracades, on, alternant majoral i rabadà en una conversa extraordinàriament franca, eren trets els drapets al sol als habitants de la població. (Amades Diad. II, 154) i [Matracada f. 1.].

2. Poll m. Cult. Pop. El ball del poll: ball de competència que es ballava a certes comarques, sobretot del Baix Cinca i llocs circumdants, i en el qual els balladors es disputaven com a premi un pollastre que el batlle solia atorgar al qui havia fet més extravagàncies en la dansa dessusdita. Aquesta es feia de la manera més arbitrària, ballant els concursants d'un en un, procurant desplegar totes les habilitats i tota l'agilitat possibles, sense preocupar-se de ritme ni mesura. Vegi's una descripció més detallada ap. Dicc. Dansa 388-389.

1.Rei m. 3. b) Rei de les espases: fadrí vestit a l'antiga i armat d'una espasa, muntat en una mula enflocada, que presideix la cavalcada de sant Antoni Abat i que amb l'espasa enfila les coques que els donen de les cases on canten corrandes (Tamarit de la Llitera).


SOROLLA´T núm. 10, juliol de 1995

© Associació Cultural del Matarranya

Prohibida la reproducció sense citar-ne la procedència

 TORNAR A L´INDEX

 VOLVER AL INDICE

 GO TO INDEX