Matraniya

Enric Puch Fontcuberta


Aquest treball en un bon principi havia de ser un estudi dels topònims de l'època islàmica a la nostra terra, el típic inventari de noms amb pretensions erudites, que avorreixen els especialistes i els que no ho són. Als primers, per ser per a ells un tema massa conegut i, als segons, perquè qualsevol inventari sol ser pesat.

Així, hem intentat fer una cosa diferent. Una mica la història d'aquella època en base a la poca informació que tenim, que es redueix a poc més d'una dotzena de topònims, a allò que ens diuen les històries generals, i als treballs especialitzats que hem pogut trobar.

A l'article li hem donat, com no, el nom de la nostra comarca que a la vegada li ve donat pel nostre riu: el Matarranya. La Rambla Matraniya, com li dirien en aquella època els mossàrabs tortosins i de la ribera de l'Ebre perquè aquell riu assenyalava la divisòria entre les jurisdiccions del bisbe de Tortosa i la de l'arquebisbe (Matran) de Saragossa (COROMINES, 1970).

No sabem, ni és probable, que en aquell temps existís la mateixa idea que tenim ara de la comarca, ni tenia els límits que ara li donem. Tenint això en compte, veurem el que ens ha quedat dels noms de les muntanyes, rius, etc.: coneixem dos accidents geogràfics que ara són frontera: el riu d'Algars, o de les coves; el wadi Al Gars, que actualment fa de límit amb la veïna comarca de la Terra Alta. L'altre són les muntanyes dels Ports (els Al Burtat): Aquesta serralada es considerava que donava accés a la regió dels Ports o de les Portes (HERNÀNDEZ, 1952), on els geògrafs àrabs situen les ciutats de Tortosa, Tarragona i Barcelona. Els Al Burtat també en aquella època eren divisòria entre les regions o climes dels Ports, la Marmaria (HERNÀNDEZ, 1936) i la del Olivaré, és a dir, entre les actuals províncies de Tarragona, Castelló i el Baix Aragó amb part de la província de Lleida

La nostra comarca, com bona part de la península Ibèrica, va conèixer la presència dels musulmans durant quasi bé cinc-cents anys: El que va ser una ajuda militar a una facció contrària al rei visigot dom Rodrigo es va convertir posteriorment en una conquesta en tota regla. Amb molta rapidesa i en cosa de tres anys van tenir el control total d'allò que havia estat el regne visigot de Toledo i van passar els Pirineus cap al nord, on van ser derrotats pels francs de Carlemany.

Les històries generals i els estudis generalitzats ens diuen que el 714 Musa es va dirigir des de Toledo a Saragossa i la va conquistar (VIGUERA, 1988), així com tots els territoris dels voltants fins arribar al mar Mediterrani, i s'hi van establir.

L'exèrcit estava format per àrabs i per berbers que en molts casos anaven acompanyats de les seues famílies i, si no en un primer moment, a mesura que anava progressant la conquesta anaven arribant nous pobladors que s'establien a la terra. Tradicionalment es diu que la majoria de la població de la vall de l'Ebre era àrab i que els berbers s'establien a les zones muntanyoses. En el nostre cas sembla que els que s'hi van posar a viure van ser tribus berbers: els Masmuda i els Hawwara, la memòria dels quals ens ha perpetuat la toponímia a les Roques del Masmut de Pena-roja (LOMBARTE, 1990) i al nom del poble de Favara del Matarranya, que és un exemple paregut als altres Favara de la zona de València. Encara que se sap que aquestes tribus formaven part de l'exèrcit conqueridor, no podem saber si s'establiren al Matarranya en aquest primer moment o ho van fer més tard, o potser cap als últims moments amb la invasió Almoravid, cap a l'any 1110.

L'arqueologia constata que aquests grups sembla que es van assentar en un territori pràcticament deshabitat després que, a partir del Baix Imperi Romà, extenses regions del llevant peninsular van quedar quasi despoblades i van seguir així molt temps.

Recents prospeccions han donat com a resultat la troballa de molts jaciments d'època islàmica que devien ser poc més que masades. D'establiments en forma de castell la toponímia ens n'ha conservat dos exemples: l'un el Kalaat Zeid, que dóna nom al poble de Calaceit, i l'altre el de Carratalà, als afores de Vall-de-roures, davant de la venta dels Xulets. El topònim de Beseit (Ben Zeid) fa pensar en el nom d'un senyor local, que podria ser tingués també a veure amb Calaceit. El cas és que el topònim Beseit apareix en una època molt tardana, quan ja el territori havia estat reconquistat pels cristians.

Un altre tipus de poblament seria en forma de masada gran, que podia ser d'una extensió considerable, de vegades inclús emmurallada i amb un territori també extens: Els Rafals, dels que hi ha molts exemples a l'horta valenciana. De Rahal li ve el nom a Ràfels i també a Rafalgarí, situat a les parts més altes dels Ports. A Beseit el temps ha perpetuat la llegenda de l'ermità Rafael Garí, però de fet el topònim ens parla de la masada d'un tal Garí. A la documentació de 1175 se li diu també Mezquino (PALLARÈS, 1905).

Massalió (Manzal Huyyun) és l'hostal de les fonts, que probablement fa al·lusió a la font de l'Horta o a algunes altres. Es refereix a un lloc de pas. Com que està situat a l'itinerari entre Saragossa i Tortosa segurament era un dels punts d'estada del camí.

Per altra part, es diu que la base econòmica dels berbers era la dedicació al pastoreig: Potser fa referència a aquest tipus d'explotació ramadera el topònim del terme de Pena-roja dels Prats d'Avinadassa (PALLARÈS, 1909), documentat ja al segle XIII, que no devien ser altra cosa que pastures d'un propietari anomenat Avin Adez.

Un altre topònim que recorda una altra activitat econòmica, la d'extracció de ges, és el d'Algessars, al terme de la Freixneda.

La nostra comarca, després de la conquesta, formava part, administrativament parlant, de la Marca Superior (Al Targ al alà), que tenia la capital a Saragossa. L'organització de la Marca estava en funció del seu caràcter fronterer i formava part d'un àrea de contenció dels atacs enemics provinents del nord i era també una base per a ofensives de represàlia. La seua peculiar organització ofensivo-defensiva obligava molt sovint al poder central de Còrdova a donar als seus governants una ampla autonomia (VIGUERA, 1988).

El territori estava dividit en districtes rurals (Iqlim). El que feia de límit amb el de Tortosa i ens correspon a nosaltres era el de Qasr Abbad (DE LA GRANJA, 1967), que es correspon amb Cazabaret, un despoblat que hi va haver al partit d'Alcanyís.

Aquesta llarga estada a la nostra terra dels anomenats popularment &laqno;moros» ha donat indirectament nombrosos topònims de coves, barrancs, tossals, racons, etc. Aquella invasió es recorda com una cosa molt reculada en el temps. Quan es diu l'expressió &laqno;del temps dels moros» ens referim a una cosa antiquíssima, així aquestes atribucions d'accidents geogràfics als moros volen expressar que van ser habitats en temps molt antics.

Què va passar al temps dels moros? La història d'aquella època se'ns presenta com un autèntic embolic de lluites entre musulmans contra ells mateixos, àrabs contra berbers, cristians contra musulmans, musulmans i cristians contra altres cristians, senyors de la Maca sublevats contra Còrdova, senyors locals contra altres senyors.

Aquesta història és massa extensa i la deixarem per un altre dia.


BIBLIOGRAFIA:

COROMINES, Joan (1970). Els noms dels municipis de la Catalunya aragonesa.

DE LA GRANJA, Fernando (1967). &laqno;La Marca Superior en la obra de Al Udrí». Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón . T. VIII pàg. 447.

HERNÁNDEZ, Félix (1936). &laqno;El ribat de Kaskallu en la provincia de Maramaria». Al Andalus IV p. 137.

HERNÁNDEZ, Félix (1952). &laqno;El monte y la provincia del Puerto». AL Andalus XVII p.319.

LOMBARTE, Desideri (1990). 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja. pàg. 75 i 76.

VIGUERA, Mª Jesús (1988). Aragón Musulmán p. 36.

PALLARÈS, Maties (1905). &laqno;La Caja de Valderrobres».

PALLARÈS, Maties (1909). &laqno;La restauración aragonesa bajo Alfonso el Casto». BHGBA pàg. 187.


SOROLLA´T núm. 10, juliol de 1995

© Associació Cultural del Matarranya

Prohibida la reproducció sense citar-ne la procedència

 TORNAR A L´INDEX

 VOLVER AL INDICE

 GO TO INDEX