L'esquellada a Torredarques

Montsant Fonts, Laura Poblet i Salvador Palomar


L'existència de rituals festius amb ús d'esquelles o campanes d'animals és comuna a diverses celebracions del cicle hivernal. Les màscares festives d'aquest període incorporen, entre d'altres trets característics, les esquelles que els diversos personatges porten penjades al cos. En trobem de documentades, en diversos països europeus, en festes que van des de Nadal a Carnaval, especialment als primers dies de l'any, la Candelera o Sant Blai.

Dins d'aquest conjunt de pràctiques podem incloure les captes realitzades pels xiquets o fadrins, en les quals es penjen esquelles o campanes. Aquests costums els trobem, entre altres diades, a la nit de Reis.

Per esmentar només alguns exemples ben propers recordem que a Colldejou (Baix Camp), els xiquets anaven a la darrera casa del poble a esperar els Reis amb unes campanilles d'animals. També a la Febró, el vespre del dia abans de Reis, els nens anaven d'una casa a l'altra amb campanes a la mà, amb rastres d'animals, fent molt soroll i cridant:

-ara passen los reis,
ara passen los reis!
ara passen, ara passen!

Mentrestant, els nois més grans portaven esquellots. Al Masroig (Priorat) els xiquets sortien en colles a cercar els Reis per la muntanya, portant una campaneta al coll i esquelles a les mans que feien sonar sense parar. De retorn al poble, després del toc de rosari, feien una capta de guilandos per les cases. També a Vinyols (Baix Camp), als anys cinquanta, els xiquets anaven a esperar els reis pels carrers del poble, guarnits amb un rast de campanes o cascavells dels animals.

Enguany hem tingut l'oportunitat d'observar una d'aquestes captes vinculada a la festa de Sant Antoni. Es tracta de l'esquellada de Torredarques, una petita població de la comarca del Matarranya, al límit amb els Ports. La festa de Sant Antoni tenia, en aquesta població, característiques semblants a les de la zona on es troba. A la vetlla, foguera a la plaça, construïda a partir d'un arbre central ­un pi despullat de les seves branques, a excepció de la part de dalt­ i de les aportacions de brancatge dels veïns; benedicció dels animals de treball, etc. També havia estat costum bandejar el gall, és a dir, penjar-ne un d'una corda que anava de banda a banda de carrer. Els homes, muntats dalt dels animals, provaven d'agafar-lo i, aquell que ho aconseguia, se'l quedava.

En el present, i després d'uns anys de pràctica desaparició de la festa, Sant Antoni es conserva com una festa que reagrupa una comunitat petita al voltant d'un sopar comunitari que se celebra el cap de setmana més proper a la diada del 17 de gener. Des d'aquesta perspectiva els trets característics de la celebració ­com és ara l'esquellada­ adquireixen un valor específic com a element d'identitat.

En aquest poble, els xiquets surten a captar per les cases, portant esquelles penjades. Aquest costum, d'antiga tradició al poble, era practicat anys enrera pels xiquets més grans i fadrins, mentre que avui són més petits. D'altra banda, el volum i les característiques de la població ­un centenar d'habitants amb una mitjana d'edat força alta­ fa que hi hagi ben pocs xiquets a la vila. Aquest any han estat sis, quatre xiquetes i dos xiquets. Van per les cases, la tarda de la festa, amb les esquelles penjades i una bossa, de plàstic, a la mà. A l'arribar a una porta, mouen un terrabastall i criden:

­Que sant Antoni guarde els animalets!

La gent els hi omple la bossa, generosament, de llepolies, galetes, pastes i altres productes per menjar. Algunes persones, seguint el costum, els demanen que resin un parenostre. Abans també s'acostumava a donar-los troncs que servien per la foguera.

Abans, la plega es feia la vespra i els xics tombaven tot el poble i els masos del terme. Els participants recollien ametlles, nous, avellanes, figues i en alguna casa els convidaven a menjar. També aplegaven llenya per a la foguera a la plaça.

L'esquellada de Torredarques és, en definitiva, un interessant testimoni d'un tipus de pràctica festiva. Des d'aquesta perspectiva ha estat important obtenir-ne la documentació oral i gràfica.

L'equip de recerca de Carrutxa vol agrair la col·laboració rebuda de la gent de Torredarques i especialment del Carles i la Cèlia, de l'Associació Cultural del Matarranya.


SOROLLA´T núm. 10, juliol de 1995

© Associació Cultural del Matarranya

Prohibida la reproducció sense citar-ne la procedència

 TORNAR A L´INDEX

 VOLVER AL INDICE

 GO TO INDEX