L'ensenyament del català al Matarranya:
una assignatura encara pendent

Aquest curs passat s'han commemorat, des de diverses institucions aragoneses, els deu primers cursos d'ensenyament escolar del català a l'Aragó catalanòfon.

Com tothom sap, per primera vegada en època moderna, gràcies en bona part a la històrica Declaració de Mequinensa, el curs 1984-1985 s'inicia l'ensenyament de la llengua catalana en algunes escoles municipals de diferents poblacions de les terres aragoneses de llengua catalana, ensenyament que representà -i encara representa- una petita revolució en el camí del manteniment i dignificació social de la nostra llengua, massa sovint menyspreada -especialment en el passat- des de gairebé tota l'administració pública. Amb el pas dels anys, tot i alguns entrebancs, l'ensenyament escolar del català a les nostres comarques no ha fet sinó augmentar i estendre's.

Des de la nostra comarca del Matarranya ens hem sumat diversos col·lectius socials a aquesta commemoració, en alguns casos més per simpatia -i enveja- amb la resta de comarques que configuren l'Aragó catalanòfon que no pas perquè tots els xiquets i les xiquetes de les nostres viles tinguen la possibilitat de rebre l'ensenyament escolar de la llengua heretada dels nostres pares i iaios -no hem d'oblidar, ans el contrari, que a la nostra comarca només els xiquets i les xiquetes d'alguns dels municipis de la zona nord (Faió, Favara, Maella, Nonasp, Arenys, Calaceit, Lledó, Massalió i Cretes) frueixen d'aquest privilegi, mentre que la immensa majoria dels xiquets i les xiquetes dels municipis de la Ribagorça Oriental, de la Llitera i el Baix Cinca (la resta de l'Aragó de llengua catalana) ja gaudeixen, en alguns casos des de fa deu anys, d'aquest ensenyament, cosa que els ha ajudat a mantenir i reforçar bona part de la cultura heretada dels seus avantpassats.

La llengua catalana al Matarranya és, sens dubte, un dels elements més importants -que no únic- i que millor defineix la nostra personalitat col·lectiva, i que més i millor ens identifica i singularitza.

Així, per un millor reforçament i manteniment de la nostra identitat cultural, tot sembla indicar que l'ensenyament escolar de la nostra llengua - tot i que siga un ensenyament optatiu d'unes escasses hores setmanals sense cap mena de reconeixement acadèmic -convé que s'estenga, com més prompte millor, a la totalitat dels municipis del Matarranya.

L'extensió de l'ensenyament escolar a tot el matarranya és una assignatura encara pendent, assignatura que des de tots els organismes públics i privats -administració autonòmica i provincial, ajuntaments, associacions de pares, associacions culturals, col·lectiu d'ensenyants, etc.- hem de saber aprovar -si és possible en aquesta convocatòria d'enguany- ja que, d'acord amb el lema raimonià -tan suat i tan cert- qui perd els orígens perd l'identitat.

No hem d'oblidar que una part importantíssima dels nostres orígens, de la nostra identitat, cal anar-la a buscar en la llengua catalana de les nostres viles i ciutats. Sorollar-nos per reforçar -també gràcies a l'ensenyament escolar de la nostra llengua- aquesta identitat, és el repte que hem de saber resoldre entre tots.

SOROLLA´T núm. 10, juliol de 1995

© Associació Cultural del Matarranya

Prohibida la reproducció sense citar-ne la procedència

 TORNAR A L´INDEX

 VOLVER AL INDICE

 GO TO INDEX