Novetats bibliogràfiques

Carles Sancho

 

IBARZ, Mercè.
La terra retirada -crònica-.

Col·lecció Quaderns de la Glera, 8/9.
Calaceit 1992.

A través de La terra retirada la periodista barcelonina Mercè Ibarz, nascuda a Saidí, ens mostra la profunda transformació que ha experimentat el medi agrari en els últims quaranta anys. L'autora recorda la seua infantesa i joventut al Baix Cinca: els anhels i els problemes que vivia l'escriptora en un petit poble, la integració en aquesta vida rural, a voltes massa monòtona, per a una jove emprenedora com la Mercè Ibarz i que, al final, decideix anar-se'n cap a la capital. Però l'escriptora enyora aquells records viscuts i torna al poble quan té ocasió perquè no vol desprendre's del seu lligam afectiu i evocador. Ibarz domina el llenguatge de la narració perfectament i el resultat és una obra autobiogràfica de gran qualitat literària. A conseqüència de l'èxit del llibre l'editorial Quaderns Crema n'ha fet una nova edició .

El llibre va ser guardonat amb el Premi Humbert Torres 1993 a Lleida.


MORET, Hèctor.
Punt per agulla. Mostra de la narrativa breu contemporània de l'Aragó catalanòfon.

Quaderns de la Glera, 10.
Calaceit 1993.

Aquesta mostra narrativa inclou textos d'escriptors d'expressió catalana i nascuts a l'Aragó, que s'han format i han donat a conèixer la seua obra en els últims quinze anys. Alguns, com és el cas de Jesús Moncada, amb una àmplia obra narrativa reconeguda internacionalment -dues novel·les i dos reculls de narracions- i d'altres que han publicat títols en aquesta mateixa col·lecció: Teresa Jassà, Desideri Lombarte i Lluís Rajadell -aquest últim Tret de la memòria (1992)-. Segons Hèctor Moret dos fets a destacar entre les característiques comuns d'aquests narradors: recollir la peculiaritat del lèxic emprat en les seues viles d'origen i destacar el paisatge on han nascut i les persones que l'habiten.


SEMINARI DE FILOLOGIA ROMÀNICA DE LA UNIVERSITAT DE HEIDELBERG.
Memòria de la set. Antologia de la nova poesia aragonesa.

Col·lecció Quaderns de la Glera,11/12.
Calaceit 1993.

L'últim volum de la Col·lecció Quaderns de la Glera és una segona antologia, aquesta volta de poesia escrita aquests darrers anys a l'Aragó i en català. Aquest treball recull des de la poesia escrita per a ser cantada amb acompanyament musical -és el cas dels cantautors Anton Abad, Tomàs Bosque i Àngel Villalba de marcada temàtica reivindicativa, de denúncia social- fins la més elaborada d'Hèctor B. Moret, autor de quatre llibres de poemes ja publicats, o de Desideri Lombarte, mort el 1989. Altres poetes que hi apareixen són: Josep Galan, Teresa Jassà -ha publicat un poemari en aquesta mateixa col·lecció, Eixam de poemes (1992)-, Aurèlia Lombarte, Marià Lòpez Lacasa -Vores (1992) a Quaderns de la Glera-, Juli Micolau i Carmeta Pallarés.

Aquest títol va ser guardonat pel Govern d'Aragó amb el Premi Arnal Cavero 1994.


FERRER BURGUÉS, Rafael.
Literatura oral de la Fresneda

Col·lecció Lo Trill, 4.
Associació Cultural del Matarranya i Ajuntament de la Freixneda.
Calaceit 1992.

Primer volum publicat de la col·lecció -els altres tres estan destinats al Molinar que ben aviat apareixerà- que està programada per a editar treballs d'investigació de la comarca del Matarranya promoguda per l'Associació Cultural del Matarranya i, en aquest cas concret, també hi ha participat en la seua publicació l'Ajuntament de la Freixneda. L'autor recopila tot allò que ha escoltat dels més vells. Aquest abundant material l'ha ordenat i classificat convenientment per a donar-lo a conèixer a tothom i, d'aquesta manera, mirar de recuperar un patrimoni cultural força abandonat fins ara. També s'ha de destacar en l'obra els dibuixos del massalionenc Pasqual Vidal que il·lustren aquest volum.


PALOMAR, S. i FONTS, M.
La festa de Sant Antoni al Matarranya.

Col·lecció Lo Trill, 5.
Associació Cultural del Matarranya i Carrutxa.
Calaceit 1993.

Dins d'un ampli treball de recerca de les festes del cicle d'hivern, Palomar i Fonts presenten en aquesta obra el material que han aconseguit recollir sobre la festivitat de Sant Antoni a la comarca del Matarranya, possiblement la més important celebració des del punt de vista antropològic de les nostres terres, perquè els costums s'han anat transmetent de generació en generació amb escassos canvis. Fins i tot, en alguns casos, elements de la festa que ja s'havien perdut s'han tornat a recuperar recentment. Entenem que la publicació de l'obra pot servir per a conèixer més el sentit de la festa i motivar a la gent per a mantenir-la ben viva. Els mateixos autors han il·lustrat el llibre amb interessants fotografies al voltant dels diversos elements més notables que configuren la festivitat: els diables, la representació, la foguera


LOMBARTE ARRUFAT, Desideri.
Sentències comentades. Voldria ser...

Col·lecció Lo Trull, 1.
Associació Cultural del Matarranya.
Calaceit 1993.

El primer volum de la Col·lecció Lo Trull que edita ara en solitari l'Associació Cultural del Matarranya &laqno;nascuda amb el propòsit de donar a conèixer textos de creació literària d'escriptors matarranyencs -o vinculats al Matarranya- d'expressió catalana». L'obra recull dos poemaris del desaparegut poeta pena-rogí Desideri Lombarte. En el primer, Sentències Comentades, l'escriptor arreplega un bon grapat d'expressions populars prou conegudes a les nostres terres i fa algunes suggerències o valoracions al respecte. El segon recull Voldria ser... mostra les preocupacions i reflexions del poeta a través de la seua poesia entre el 1985-1988, que es va fent amb el pas del temps cada volta més intimista i personal.


PALLARÉS, Maties.
Articles matarranyencs i altres escrits.

Edició a cura d'Hèctor Moret.
Col·lecció Lo Trull, 2.
Associació Cultural del Matarranya.
Calaceit 1993.

Maties Pallarés va nàixer a Pena-roja el 1874 i va morir a Barcelona el 1924, on havia emigrat de ben jove. El llibre recull una sèrie d'articles i treballs de diferent temàtica -etnològica, artística i històrica- que publica l'autor a diverses revistes barcelonines: Catalunya Artística, Butlletí del Club Montanyenc i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. El pròleg i l'anàlisi de la llengua emprada per Pallarés corre a càrrec d'Hèctor Moret, estudiós de l'extensa obra de l'il·lustre escriptor pena-rogí.


LOMBARTE ARRUFAT, Desideri.
Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava.

Col·lecció Lo Trull, 3.
Associació Cultural del Matarranya.
Calaceit 1995.

Dos reculls poètics escrits per Lombarte. El primer Cartes a la molinera, va aconseguir el tercer guardó de la III convocatòria, el 1987, del premi Miquel Martí i Pol de l'Ajuntament de Roda de Ter i va ser signada per l'autor amb el pseudònim de Guillem del Blat. El segon poemari La bona vida i la mala bava va ser acabat d'escriure el 1988, un any abans de la seua mort. En els dos reculls es destaca la seua constant evolució de la poesia de l'escriptor matarranyenc i l'admiració per poetes catalans contemporanis: Espriu, Foix i, molt especialment, el gironí Miquel Martí i Pol. Dels primers poemes el 1981, publicats al seu recull Romanços de racó de foc i poemes de vida i de mort (1987), en aquests últims hi ha unes diferències molt notables, una maduresa poètica prou evident en un període de temps relativament curt.


OTERO CARRASCO, Félix.
La Vila de Fraga al segle XVII (I).

Col·lecció Gallica Flavia, 1.
Institut d'Estudis del Baix Cinca, I. E. A.
Calaceit 1994.


OTERO CARRASCO, Félix.
La Vila de Fraga al segle XVII (II).

Col·lecció Gallica Flavia, 3.
Institut d'Estudis del Baix Cinca, I. E. A.
Calaceit 1995.

L'autor, llicenciat en història, en aquests dos volums ha anat recopilant i organitzant un valuós material que ha extret pacientment de diferents arxius arreu del país i que li ha servit per descriure i analitzar la realitat a la vila de Fraga d'un segle fosc i poc estudiat per la historiografia tradicional. La crisi colpejà molt especialment les nostres comarques situades a la frontera catalano-aragonesa -l'expulsió dels moriscos, les fams, el bandolerisme, la Guerra dels Segadors, les epidèmies i, finalment, la Guerra de Successió a la Corona Espanyola-. Otero escriu, aportant abundant documentació, sobre el marc urbà, l'economia bàsicament agrària, la demografia i l'organització municipal a la capital del Baix Cinca al segle XVII.


GALAN CASTAÑ, Josep.
Les motades de Fraga.

Col·lecció La Sitja, 10.
Institut del Baix Cinca, I.E.A.
Santa Margarida de Montbui (Barcelona) 1994.

L'obra recull un total de 541 motades -malnoms o renoms de les famílies i persones coneguts per tothom a nivell popular- de la vila de Fraga. Galan, a més de fer un treball de camp parlant amb la gent per a la recollida de motades, ha constatat documentalment l'existència d'alguns d'aquests renoms i ha trobat l'explicació lògica de la seua significació, que de vegades és ben diferent a la que la gent ha transmès per tradició oral. Al llibre també hi trobem fotografies de persones que duen aquestes motades, un bon complement per aquest interessant treball d'investigació popular que ens ofereix en Galan.


MORET, Hèctor.
Sobre la llengua de Mequinensa.

Col·lecció La Sitja, 11.
Institut d'Estudis del Baix Cinca, I.E.A.
Calaceit 1994.

Consta el volum de quatre treballs o parts ben diferenciades. El primer &laqno;és una descripció sincrònica del parlar de Mequinensa», la seua fonètica i fonologia, la morfosintaxis i el lèxic característic de la vila. El segon treball és la recopilació de la toponímia del poble vell, avui desaparegut i enderrocat davall les aigües de l'embassament de l'Ebre el 1972. La tercera part dedicada a la toponímia rural del terme, al recull dels noms de lloc. I per últim els factors sociolingüístics i les actituds psicolingüístiques de la gent que viu a la població.

Una primera versió d'aquests quatre treballs ja ha estat publicada en diferents revistes: Alazet, Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Archivo de Filología Aragonesa i Rolde.


MORET, Hèctor B.
Al cul del sac trobarem les porgueres.

Edicions Alfons el Magnànim.
Generalitat Valenciana.
València 1993.

Últim poemari editat d'Hèctor B. Moret encara que l'acabà d'escriure al 1989. Està dividit en tres parts i recull un grapat de poemes de tota mena: fruit d'experiències viscudes, inspirats i dedicats a altres poetes, problemes que el preocupen, observacions directes i la pròpia intimitat personal. La ironia, les notes d'humor i l'erotisme són característiques a destacar en el recull del poeta mequinensà que, últimament, ha fet una pausa en la seua poesia, després de la publicació de quatre llibres de poemes, per dedicar-se intensament a la investigació i l'edició de dues col·leccions: Quaderns de la Glera -ja acabada- i Edicions Subcutànies -dedicada a poesia-.


GALAN CASTAÑ, Josep.
Les cançons de la nostra gent.

Col·lecció Pa de Casa, 7.
Departament d'Educació i Cultura del Govern d'Aragó.
Saragossa 1993.

Després de sis anys sense publicar cap títol, la Col·lecció Pa de Casa, l'única en llengua catalana promoguda pel Govern d'Aragó iniciada el 1986, ha editat un treball de l'investigador fragatí Josep Galan. L'autor recull 362 textos de transmissió oral, la major part cançons, on inclou la transcripció musical de moltes de les composicions, i també arreplega jocs, endevinalles i embarbussaments. L'àrea de la recollida és la vila de Fraga i es veu de seguida la gran coincidència amb el nostre cançoner tradicional matarranyenc i la significativa unitat lingüística i cultural.


LOMBARTE ARRUFAT, Desideri.
Romanços mai contats; Boires i borrims.

Col·lecció Literaturas de Aragón. Sèrie en llengua catalana; 8.
Departament d'Educació i Cultura del Govern d'Aragó.
Saragossa 1995.

El Govern d'Aragó inicia una nova col·lecció de llibres en llengua catalana -que substitueix la col·lecció Pa de Casa- que titula Literaturas de Aragón, el llibre de Desideri Lombarte és el seu primer número. És tracta de dos poemaris de l'escriptor pena-rogí molt diferents. El primer recull Romanços mai contats, escrits en la seua primera etapa poètica, utilitza una llengua més a prop de la seua gent perquè la temàtica està lligada al paisatge i a la vila que el va veure nàixer. Narracions i llegendes que sovint encara s'escolten pel Matarranya: les guerres carlistes, el Floro, les bruixes... El segon recull, Boires i borrims, és la reflexió del poeta, la veu del seu interior i, per això, el llenguatge canvia totalment per expressar ara els seus sentiments.


SASOT ESCUER, Mario.
Així s'escriu a la Franja (Antologia i guia didàctica d'autors de l'Aragó catalanòfon).

Colección Temas Educativos, 18.
Departament d'Educació i Cultura del Govern d'Aragó.
Saragossa 1993.

L'obra és una guia didàctica de cinc escriptors aragonesos d'expressió catalana: Josep Antoni Chauvell -narrativa-, Anton Abad -cantautor-, Desideri Lombarte -poesia i narrativa- Hèctor B. Moret -poesia- i Jesús Moncada -narrativa-. Després d'una breu biografia de cada l'escriptor, l'autor analitza la seva producció literària i, finalment, Mario Sasot selecciona uns textos, els creu més representatius de l'obra, perquè l'alumnat hi faci uns exercicis pràctics, amb dues opcions diferenciades: l'una per al Primer Cicle de Secundària i l'altra per al Segon Cicle i el Batxillerat. Amb aquest volum el Govern d'Aragó vol oferir al professorat de català d'Ensenyament Secundari materials didàctics per a facilitar la feina dels docents, ben escassos fins ara, després de deu anys d'ensenyament del català a l'Aragó.

Aquest treball obtingué el premi "Amanda Llebot i Colom" del 1992.

També publicat a la Col·lecció La Gabella, 3, edicions Llantaïm, Saragossa 1995.


SEMINARI PERMANENT DE LLENGUA CATALANA.
Sac de paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja.

Col·lecció Temas Educativos, 20.
Departament d'Educació i Cultura del Govern d'Aragó.
Saragossa 1995.

De la recopilació d'un vocabulari bàsic a tot l'Aragó catalanòfon, a través dels mestres de català, el dialectòleg Ramon Sistac, ha organitzat el material per blocs temàtics -família, jocs, natura, menjar...- i ha diferenciat les parles segons les comarques: Alta i Baixa Ribagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya. Dins d'aquest vocabulari també es distingeix tres categories de les entrades: les paraules que pertanyen al lèxic comú, les paraules dialectals, d'ús restringit o col·loquial i els castellanismes. Segons Carme Alcover aquest treball &laqno;ha de servir per estimular lingüísticament els nostres escolars [...] i potenciar la reflexió sobre el seu llegat lingüístic i cultural».


DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ I CULTURA. GOVERN D'ARAGÓ.
Actes de la II jornada de l'ensenyament del català a l'Aragó.

Mequinensa 22 de maig de 1993.
Calaceit 1994.

Les actes recullen la presentació de dues obres de contingut didàctic editades pel Departament d'Educació i Cultura. Materials didàctics d'ensenyament primari presentat per Dolors Serveto membre del Seminari Permanent de Llengua Catalana i Així s'escriu a la Franja, antologia i guia didàctica d'autors de l'Aragó catalanòfon, presentació que va fer el propi autor, Màrio Sasot. També apareix un resum sobre la xarrada-col·loqui &laqno;Reflexionem sobre la llengua en aspectes diferents: llengua i ensenyament, llengua i literatura i llengua i dialectes». La Comissió organitzadora de la jornada fou el Seminari Permanent de Llengua Catalana, Centre de Professors de Montsó, Extensió de Fraga i hi col·laboraren la Diputació d'Aragó, la Universitat de Saragossa i l'Ajuntament de Mequinensa.


ASOCIACIÓN DE MUJERES Y CONSUMIDORES KALA-ZEID.
La cocina en Calaceite.

Calaceit 1994.

Podem distingir en aquest llibre tres parts: una cuina no autòctona, tres curioses receptes del segle XVII recollides de l'arxiu de Santiago Vidiella i els plats tradicionals de Calaceit -aquesta part del llibre escrita en català-. Alguns d'aquests plats ja estan recollits en un primer volum editat el 1987 i publicat pel Programa d'Educació d'Adults i l'associació que ara edita aquesta segona obra. Un bon treball per a recuperar la cuina de sempre, aquells menjars que de vegades ja s'han oblidat per diverses raons -comoditat, falta de temps, publicitat-, però que tothom aprecia cada volta més. Al mateix Calaceit la Fonda Alcalà n'és un bon exemple de l'èxit creixent, des de fa força anys, de la cuina tradicional a les nostres terres.


CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA.
Actes de les Primeres Jornades d'Estudi sobre la Terra Alta.

Col·lecció La Baralluga, 2.
Calaceit 1994.

Les actes recullen les comunicacions presentades a les jornades celebrades a Horta del 5 al 7 de novembre de 1993 dividides en tres grans àrees: l'àrea de filologia, l'àrea d'antropologia i l'àrea d'història. Un total de vint comunicacions presentades per Salvador Carbó, president del Centre d'Estudis de la Terra Alta, i prologat per Joan Guitart, Conseller de la Generalitat de Catalunya. &laqno;Per primera vegada s'aconseguia (en aquesta comarca) reunir [...] a gran part dels estudiosos [...] per dinamitzar la vida cultural a unes terres en clar retrocés econòmic, demogràfic i, conseqüentment, cultural».


BLANC, Miquel.
Garba, mil paraules de Calaceit.

Columna Edicions.
Barcelona 1994.

Segon volum publicat per Miquel Blanc. L'autor, a poc a poc i des de fa un munt d'anys, ha anat arreplegant i classificant un miler de paraules escoltades a Calaceit i que, en llegir el llibre, el lector matarranyenc també recordarà d'haver-les sentides, encara que cada vegada menys, a la seua vila, si no totes sí una bona part de les mateixes. A partir d'aquesta recopilació de vocabulari, Blanc intenta interessar el lector i mostrar-li el ric patrimoni lingüístic, que moltes voltes està amenaçat pels models lingüístics més estesos -català oriental- o per la castellanització de la nostra llengua. També ha col·laborat en l'obra el professor de dialectologia i història de la llengua de la Universitat de València en Joaquim Martí.


CHAUVELL, Josep A.
La flor del ram.

Col·lecció Lo Marraco, 6.
Pagès editors.
Lleida 1995.

L'obra és un recull de breus narracions on Chauvell descriu la vida tranquil·la, i a voltes ensopida, dels habitants de les petites viles de la Llitera que ell coneix prou bé: els seus problemes, els seus ensurts, les seues dèries, els petits vicis... De vegades en les narracions apareix l'element irònic i humorístic que introdueix hàbilment l'escriptor i que aconsegueix sorprendre el lector de l'obra.


Els Ports. Baix Ebre-Baix Maestrat- Matarranya- Montsià-Terra Alta.
Geògraf Salvador Llobet, Edicions Cartogràfiques, S.L.
Granollers 1994.

Consta d'una guia excursionista i turística i d'un mapa topogràfic 1/40.000. La guia és bilingüe i dóna informació sobre la situació geogràfica de la zona; proposa diverses excursions i activitats esportives i acaba amb una sèrie de dades, adreces i telèfons d'interès per a la gent que vulgui visitar aquesta zona de gran potencial turístic.


IBARZ, Mercè.
La palmera de blat.

Biblioteca mínima, 39.
Quaderns crema, S. A.
Barcelona 1995.

L'acció de la novel·la succeeix a un poble que bé podria ser el mateix on va nàixer l'autora, Saidí -Salovai en l'obra-. La protagonista és una periodista filla del poble que passa uns dies a la seua vila, abans de marxar a l'infern de Sarajevo, per assistir a l'enterrament del seu iaio -l'Andreu-, un personatge entranyable i respectat, el cap d'una família tradicional que viu des de fa molts anys arraïlada a la terra. Descriu magníficament la societat rural, la seua evolució a través del temps i els lligams que s'estableixen d'aquesta complicada convivència. Amb anterior novel·la La terra retirada (1992), publicada a la col·lecció Quaderns de la Glera, formen en certa manera una unitat.


DIPUTACIÓ GENERAL D'ARAGÓ.
Deu anys d'ensenyament de la llengua catalana a l'Aragó (1984/85-1994/95).

Diputació General d'Aragó.
Saragossa 1995.

Informe editat per la Diputació General per a commemorar els deu anys de l'entrada del català a les aules de les viles catalano-parlants de l'Aragó. Cal destacar els quadres estadístics i diagrames de barres que indiquen molt gràficament l'increment de l'ensenyament del català a la nostra comunitat autonòmica. El curs 84/85 hi havia 791 alumnes que rebien classes de català, 6 professors donaven les classes, a 12 centres es podia aprendre el català i 10 municipis havien optat per a l'ensenyament d'aquesta llengua. Deu anys més tard les xifres han variat significativament: 3050 alumnes, 24 professors, 34 centres i 29 municipis. També hi podem trobar la relació de llibres publicats en català per la DGA: col·lecció Pa de Casa -7 títols-, col·lecció Temas Educativos -3 títols-, jornades didàctiques -2- i col·lecció Literaturas de Aragón -1-

L'informe va ser presentat el 29 d'abril a Mequinensa en la celebració dels "10 anys de l'ensenyament del català a l'Aragó".



QUINTANA, Artur (a cura d')
Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. I. Narrativa teatre.

Instituto de Estudios Turolenses, Associació Cultural del Matarranya, Carrutxa. Calaceit 1995


GALAN, Josep i MORET, Hèctor
Estudi descriptiu de la llengua de Fraga

Institut d'Estudis del Baix Cinca, IEA
Calaceit, 1995


MOLINS, José R.
La Codoñera en su historia

Edició dels autors
La Codonyera, 1995.


MARIO SASOT, PREMI &laqno;GUILLEM NICOLAU» 1995

El saidinès Mario Sasot va rebre el passat 14 de juny de mans de la Consellera de Cultura de la Diputació General d'Aragó Angela Abós, el premi &laqno;Guillem Nicolau» de Literatura en Català per a autors aragonesos.

L'obra premiada, corresponent a l'apartat temàtic d'assaig i investigació, porta el títol de &laqno;Joglars de Frontera. Cançó d'Autor a l'Aragó Catalanòfon». En ella, segons ens conta l'autor, &laqno;es recullen les cançons compostes pels cantautors aragonesos de parla catalana des de la dècada dels seixanta fins als anys noranta, i s'analitza el seu paper dins el context social, polític i cultural d'aquells temps tenint com a referència els corrents musicals veïns de la Nova Cançó Catalana i la Cançó Popular Aragonesa».

Els cantautors que es recullen en aquest treball, que segons assenyalen les bases actuals del premi haurà de publicar la D.G.A., són: Anton Abad, de Saidí; Tomàs Bosque, de la Codonyera, Àngel Villalba, de Favara, i el grup &laqno;Los Maellans» format per Josep Maria Puyol i Miquel Estanya. També ressenya l'activitat recent i els poemes musicats per part del grup &laqno;Recapte», format pel calaceità Antoni Bengochea i l'autor de l'estudi.

L'entrega del premi es va fer a l'edifici del Paranimf de la Universitat de Saragossa, dins dels actes d'homenatge a les Lletres Aragoneses organitzats per l'Associació de Llibreters i el Govern Aragonès. Allí es donaren també entre altres el Premi Aragó a les Lletres Aragoneses i el premi Arnal Cavero de Literatura en Aragonès.


SOROLLA´T núm. 10, juliol de 1995

© Associació Cultural del Matarranya

Prohibida la reproducció sense citar-ne la procedència

 TORNAR A L´INDEX

 VOLVER AL INDICE

 GO TO INDEX